I Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica. 15-16.3.2019: la crònica
I Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica. 15-16.3.2019: la crònica
Del 15 de març al vespre al 16 de març de 2019 ha tingut lloc a bord del vaixell Sicília de la flota de Baleària la 1ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica en la que hi han participat 8 persones provinents de diferents punts de Catalunya (Segrià, La Cerdanya, Montsià, Baix Ebre, Alt Urgell) i de Vinaròs, Castelló. Aquesta és la crònica d’aquesta jornada.
Organització
L’organització d’aquesta Jornada ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions formatives aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Eivissa, facilitant una sala per a la realització d’una sessió teòrica així com accés a àrees restringides del vaixell des d’on es van efectuar observacions.
Per què aquestes jornades?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània.
La jornada, de format menys teòric que un curs com el que vam fer d’ocells marins el mes passat, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg d’unes 80 milles nàutiques de navegació. A banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
a) anotació de waypoints,
b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
c) taxes d’encontre i fonaments del mètode Distance.
Es va familiaritzar els alumnes amb el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis.
Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie. També de com l’estat de la mar dificulta, o facilita, la detecció de les espècies i en condiciona la seva trobada.
Després de quedar per a trobar-nos a la terminal de Baleària de Barcelona, on ja disposàvem de tota la documentació per a embarcar-nos, ens vam dirigir al vaixell on vam poder pujar, acomodar-nos i sopar durant la seva sortida del port cap a les 22h.
Havent sopat, una volta d’inspecció per les diferents cobertes del vaixell va poder copsar l’estat de la mar, amb lleugera mar de fons, així com la temperatura ambiental i els llocs on l’endemà faríem les observacions. El vaixell arribava sobre les 6:15 – 6:30 o sigui que era hora de descansar.
Passades, poc, les 05 hores, el personal del vaixell ens va recordar que faltava mitja hora per arribar i que calia anar-se preparant per a desembarcar. Un cop atracats, abans de la sortida del sol, ja estàvem preparats per a trepitjar el terra a Eivissa.
Fora de programa es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera, relativament proper al port d’Eivissa, fet al que tots els i les participants a la jornada van apuntar-s’hi. L’objectiu era anar a veure uns quants ocells abans de l’hora d’esmorzar, ja que el vaixell salpava a les 10 hores i havíem d’embarcar a les 9:30.
Totes les observacions van ser introduïdes al portal de ciència ciutadana eBird. A la zona de Ses Salines, a prop de l’església de Sant Francesc, es van observar 26 espècies, entre elles alguns limícoles i flamencs, teniu el llistat en aquest enllaç.
A el cap d’es Falcó es va poder observar força bé el corbmarí emplomallat mediterrani i, els alumnes que havien vingut al curs del febrer d’ocells marins hivernants, posar a prova els seus coneixements. Es van veure els dos únics xatracs becllargs de la jornada, àguiles pescadores i les endèmiques tallaretes balears van causar sensació entre els assistents a la Jornada. El llistat de les dotze espècies detectades, enmig d’una boira baixa que posava el toc misteriós al ja de per sí magnífic paisatge és aquí.
Després de recuperar forces a Eivissa, amb una barreja de dolç i salat a gust de cadascun dels assistents, vam tornar al port on encara vam tenir temps de detectar gavines corses, gavians argentats de diferents edats i corbmarins grossos i emplomallats (llistat aquí ).
El vaixell salpava i des de la proa ens disposàvem a veure què observàvem en aquesta primera hora de navegació al llarg de la costa est eivissenca.
Baldrigues balears, que nien a la zona van passar prop la proa, i una balsa de 31 va ser d’especial interès. També la primera cita de l’any, llunyana, prop l’illot de Tagomago, de baldriga cendrosa mediterrània, espècie que a partir d’ara serà freqüent en aquestes aigües.
La jornada incloïa una sessió teòrica de formació que vam desenvolupar en el saló Sirena del vaixell, gràcies a la sempre atenta col·laboració del cap d’hotel del vaixell, en Justin. Fonaments del mètode Distance, quines espècies hi ha a mar i quines es poden veure i on o com identificar un buf d’un catxalot o d’un rorqual van ser aspectes tractats i recollits en els apunts entregats, conjuntament amb un diploma, als assistents al curs.
Tocava dinar i preparar-se per a pujar al pont a fer el cens. En dos grups de cinc, un a estribord i un altre a babord, armats amb telescopis i binocles, gps i llistat per a apuntar el que veuríem, el cens va començar amb normalitat però amb un mar amb unes quantes cabretes (força Beaufort 3-4) no previstes en el pronòstic del temps.
Amb tot, un grup de corbmarins grossos migrants va ser la primera observació d’interès, seguida d’una cuereta a 76 milles nàutiques de la costa, segurament buscant lloc al vaixell per a descansar del seu viatge migratori. No seria l’últim passeriforme observat. Entre algunes baldrigues balears en trànsit entre la península i Mallorca, un dels alumnes va observar dos balenes amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris i la presència de gavians adults en mig del mar, lluny de tot, vam veure que era deguda a que eren a tocar de grans peixos lluna Mola mola, dels que vam veure més de cinc.
En plena època de migració els ocellets que vèiem acostar-se al vaixell van incloure cinc espècies: l’esmentada cuereta blanca Motacilla alba, però també un passerell Linaria cannabina, dos pinsans Fringilla coelebs, un còlit ros Oenanthe hispànica i un bitxac comú Saxicola rubicola. A alta mar es van fer tres observacions de grupets de gavina menuda Hydrocoloeus minutus, una gavina capnegra migrant Ichtyaetus melanocephalus i baldrigues amunt i avall. El buf d’un rorqual comú Balaenoptera physalus, el segon cetaci més gran del món, a 14,8 milles nàutiques del port de Barcelona, marcava la fi del cens.
Entrant a port vam gaudir de l’espectacle que suposa veure centenars de gavines corses ja instal·lant-se a la colònia que hi ha a un dels espigons del port.
No va aparèixer cap dofí a l’itinerari però sí dos cetacis amenaçats d’extinció i una diversitat d’ocells que van incloure aquests migrants terrestres aturant-se al vaixell i que a més d’una persona de les assistents li van fer pensar quants d’aquests ocellets no arriben a creuar la Mediterrània en els seus viatges migratoris.
Recollides les dades i feliçment desembarcats la jornada va finalitzar segons l’horari previst.
Properes activitats
Pelagicus continuarà les seves activitats amb jornades combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Hi haurà una nova jornada com la present el proper mes de juny amb inscripcions ja obertes. No us dormiu que ja hi ha gent apuntada. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al blog per a altres activitats que tenim en preparació. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
