‘Carretera’ i manta (gegant): crònica de la 2ª jornada pelàgica de primavera 2022. 10-11.6.2022
Carretera i manta (gegant): crònica de la 2ª jornada pelàgica de primavera 2022. 10-11.6.2022
Del 10 al vespre a l’11 de juny de 2022 hem efectuat a bord del ferry Kerry, de la flota de Baleària, la 2ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica de primavera 2022. Hem participat 4 persones procedents del Bages i del Barcelonès en ruta a Eivissa, on vam visitar també Ses Salines i el Cap des Falcó.
Totes les fotografies © Pelagicus
Organització
L’organització d’aquestes Jornades formativo-investigadores ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions de formació i estudi aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Eivissa, facilitant l’accés a àrees restringides del vaixell on, també gràcies a la tripulació del Kerry que va col·laborar en els avistaments, es van efectuar observacions.
Per què aquestes jornades?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.
La jornada, com les que habitualment fem al llarg de l’any, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg de més de 90 milles nàutiques de navegació, a banda d’altres observacions a l’entorn del port i l’illa d’Eivissa.
Com en ocasions anteriors, a banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
- a) anotació de waypoints amb GPS portàtil,
- b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
- c) taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.
Es va ensenyar als alumnes el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida, com el peix espassa o la manta ratllada gegant, i la tortuga careta.
Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie, especialment en el cas dels ocells. Com en la jornada anterior, i malgrat les altes temperatures que feien pensar en una arribada sobtada del’estius, l’estat pla de la mar va ajudar molt a les observacions i detectar els grups de dofins observats.
Trobada
Proveïts de les targetes d’embarcament, i encara mascaretes per pujar a bord, el grup de persones que anàvem a embarcar-nos en la jornada pelàgica organitzada per l’entitat, ens vam trobar i vàrem dirigir-nos per a l’embarcament a les 20:15 a la terminal de Baleària del port de Barcelona.
El vaixell
El Kerry és similar en estructura als vaixells Sicília i Nápoles de Baleària i es pot accedir de forma molt convenient a la proa, des d’on vàrem observar entre d’altres peixos voladors i baldrigues. Després de la sessió teòrica, amb powerpoint inclòs, i havent sopat, vam acomodar-nos als nostres camarots on restaríem fins l’atracament al port d’Eivissa a les sis hores del dia 11.6.2022, amb un ambient plenament estiuenc i amb les discos d l’illa a ple rendiment.
Eivissa
Igual que en totes les jornades, es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar una zona natural d’interès a Eivissa com és el litoral sud, amb les seves salines, declarades Parc Natural i el cap des Falcó.
Abans no sortís el sol ja érem a Ses Salines, on es notava la temporada de cria en total efervescència. Els crits d’avís de les cames-llargues feien sospitar de que hi havia pollets d’aquesta gràcil espècie a prop. La presència d’un adult no amb dos sinó amb sis potes, indicava no una mutació sinó dos pollets refugiats sota seu. No paraven de cridar també les gambes roges, que amb els seus vols també indicaven una nidificació segura a la zona, una d’elles aturant-se per un moment damunt un llentiscle mentre el sol sortia darrera seu. Al fang de les salines s’hi aplegaven ànecs blancs, alguns becs d’alena i un corriol petit mentre que el nombre de flamencs, no reproductors, havia baixat en relació al que trobem a l’hivern. Una arpella adulta femella espantava ànecs collverds i el bitxac i passerells cantaven a la vora. Més enllà, els papamosques balears no van estar actius fins que els insectes van començar a mobilitzar-se una hora després de la sortida del sol. A la costa una gavina corsa ens observava mentre corbmarins emplomallats buscaven algun peix prop la platja de còdols. Mar endins un grup de baldrigues cendroses voltava per aquella mar plana.
Després de l’habitual pit-stop (per l’absolut cronometratge de l’estada a terra a l’illa, que possibilita fer-ho tot), vàrem tornar al Kerry per a començar el tram marítim de la Jornada de primavera amb una altra gavina corsa que ens despedia a la sortida del port.
Sortida del vaixell
Vàrem col·locar-nos a la diàfana proa del Kerry des de la sortida del port d’Eivissa i fins l’illa de Tagomago. A la bocana del port hi havia gavians argentats i gavines corses. Durant el recorregut vàrem observar baldrigues cendroses, fins i tot algun grupet, i alguna baldriga balear amb elles, facilitant-ne la comparació. També peixos voladors que sortien de l’aigua en vol rasant al nostre pas. A Tagomago detectem els dos primers, i llunyans, falcons de la reina de la temporada en una illa encara molt plena de gavians. Un cop volin els polls de l’argentat ells seran els amos de l’illot fins la darreria de l’estiu. Una aleta fugissera va resultar ser un gran dofí mular, que va saltar just davant nostre sense temps de fer-li cap foto, però amb el temps suficient per copsar la seva mida i magnífiques proporcions. Era hora de retirar-se a preparar els equips, dinar i començar el cens del recorregut marí amb la metodologia habitual que havíem explicat hores abans de l’embarcament.
El cens
En arribar al pont del Kerry, ens vam posar en posició de cens. El mar estava totalment pla i totes les observacions van ser registrades amb el GPS amb indicació de posició, distància a l’ocell i angle d’observació.
Les observacions van ser interessants. Es van detectar un total de 61 dofins ratllats, repartits en cinc grups saltant i nedant prop el vaixell i dos dofins no identificats saltant prop l’horitzó. A més es va observar ‘la balena cafè amb llet curt de cafè’, és a dir, la balena amb bec de Cuvier, a unes 40 milles del port de Barcelona. No només es van censar cetacis. Quatre mantes ratllades gegants Mobula mobular van passar ben prop per la banda d’estribord del Kerry i tres peixos espassa van ser observats saltant fora de l’aigua.
D’ocells es van observar baldrigues cendroses i dues baldrigues mediterrànies. També alguns xatracs comuns ben mar endins, pescant a alta mar potser procedents de les illes o fins i tot del Delta de l’Ebre.
Unes observacions entretingudes per haver estat fetes tant avançada la temporada i que segur es van veure beneficiades de les condicions marítimes excel·lents que vàrem tenir.
Resum
Durant la sessió de briefing de la nit del dia 10 vàrem advertir els participants que estàvem a punt de veure si la pujada de temperatures registrada els dies anteriors havia tingut cap efecte sobre la migració i presència de fauna a l’itinerari a fer. Durant el juliol i agost, la taxa de trobada de cetacis cau molt en relació a la primera i ‘anàvem a resoldre’, ens agradés o no, aquella incògnita l’endemà. ‘No results are also results’ que diuen els anglesos. El cas és que es va confirmar que els rorquals no hi eren, segurament en quedaria algun però el fort del pas havia gairebé conclòs al litoral central català però que encara es detectaven força grups de dofins ratllats, obtenint unes xifres encara prou bones pel que la calor regnant podria haver fet predir. I que el fort de baldrigues observats restava encara prop les colònies de cria balears.
Cada cop que sortim a la mar aprenem alguna cosa. I no només parlem de la formació dels alumnes, com els que en aquest cas ens acompanyaven, sinó de tothom, sempre a partir del que el mar, i els seus pobladors, ens ensenyen.
Fins aleshores!
Properes activitats
Pelagicus continuarà aquesta tardor les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a futures activitats. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
