Comença el programa d’estudi i conservació del virot petit

Els programes de conservació i estudi de Pelagicus constitueixen dues de les seves quatre línies d’actuació, que conjuntament amb la divulgació i l’educació conformen la seva activitat principal

En el marc del programa de conservació i estudi de la baldriga balear (virot petit a Mallorca) que desenvolupem a Balears al Parc Natural de Sa Dragonera, el passat dia 6.4.2019 es van transportar els equips de detecció Sound Meter SM4 que ens ha cedit la fundació Zoo de Barcelona  al Parc Natural de Sa Dragonera.

Després de calibrar els equips, vam adonar-nos que travessar a Sa Dragonera des de Sant Elm seria difícil tenint en compte les condicions marítimes severes.  Tanmateix, l’equip d’Oxford University OxNav, que ja està situat a Dragonera realitzant les tasques de camp dels seus projectes, havia de travessar amb la zòdiac d’un dels membres de Pelagicus  fins Sant Elm perquè  obligatòriament havíem de transportar un dels  membres del seu equip  a l’aeroport de Palma de retorn a Anglaterra. Per tant, amb no poc risc, però dins l’esperit de col·laboració del programa, els equips cedits per Fundació Zoo, transportats per Pelagicus amb la col·laboració de Fundació Baleària, serien col·locats per OxNav gràcies a la perícia de  patró de Ollie Padget amb la zòdiac d’un membre de Pelagicus. Una ‘joint-venture’ per a la consecució d’un bon objectiu.

No ens hem oblidat de les piles oi?

Programant el sound meter

Mala mar per a un passeig tranquil

L’adult de gavina corsa es preguntava què feia aquella gent al port desert de Sant Elm amb aquella mar…

Mullar-se, això és el que feia aquella gent…

Skua tercer amb els companys d’OxNav al desembarcament i rescat

I ara què

Els dos sound-meters s’han col·locat a dues zones diferents de l’illa on sabem que nien desenes de parelles de baldriga balear (Puffinus mauretanicus).  A data 8.4.2019 ja són actius i gravant. Un és a una cova de la vessant est de l’illa i l’altre a un indret del litoral de la mateixa.

L’objectiu és gravar, durant unes hores després de la posta del sol i unes hores abans, els moments de màxima activitat de les colònies de baldriga, de virot. Amb l’ajut d’un software informàtic, també cedit per Fundació ZOO, podrem analitzar i possiblement individualitzar els exemplars que hi ha a la zona. D’aquesta manera, vist el radi de captació de sons dels aparells i atès que coneixem  la mida poblacional de les colònies, podrem establir una relació entre allò que es detecta amb els aparells i la realitat. Per a què? Per a prospectar i censar noves àrees inaccessibles on les prospeccions per mitjans tradicionals no poden funcionar i aquests aparells sí. Aquest cas ja ha passat amb equips similars a la costa de la Serra de Tramuntana, amb el descobriment d’una colònia desconeguda de virot, però també és d’aplicació en llocs tan llunyans com Hawaii per a la recerca d’espècies d’ocells marins que viuen en medis complicats de treballar.

Hem  incorporat als aparells unes targetes SD de gran capacitat per a la gravació i en unes setmanes començarem els anàlisis dels resultats que ens permetran, en el futur, calibrar el mètode i validar-lo en relació a unes mides colonials conegudes per fer front a reptes com són el descobriment de noves colònies, fins i tot el cens d’illes de les que actualment es desconeix la mida poblacional, pas previ i necessari per a qualsevol actuació de conservació.

Seguirem informant!