I Jornada de fauna marina vertebrada pelágica tardor 2021. 10-11.9.2021: la crònica
I Jornada de fauna marina vertebrada pelágica tardor 2021. 10-11.9.2021: la crònica
Del 10 al vespre a l’11 de setembre de 2021 hem desenvolupat a bord del vaixell Rosalind Franklin de la flota de Baleària la 1ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica de 2021 i primera que fem després de les importants limitacions de la pandèmia del COVID. Hi han participat 4 persones procedents del Barcelonès, Baix Ebre i Baix Camp. En una sortida que teníem moltes ganes de fer després d’any i mig llarg d’aturada forçada, aquí teniu la crònica d’aquesta interessant jornada que ens va dur a Mallorca.
Organització
L’organització d’aquesta Jornada ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions formatives aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Palma de Mallorca, facilitant l’accés a àrees restringides del vaixell des d’on es van efectuar observacions.
Per què aquestes jornades?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.
La jornada, com les fetes el 2019, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg de gairebé 100 milles nàutiques de navegació.
A banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
- a) anotació de waypoints amb GPS portàtil,
- b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
- c) taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.
Es va ensenyar als alumnes el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida i la tortuga careta.
Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie. També de com l’estat de la mar en funció del vent o l’onatge, dificulta, o facilita, la detecció de les espècies i en condiciona la seva observació. Per sort vam gaudir de bona mar durant el trajecte, sense cap mena d’onada que causés falses alarmes.
Trobada
Proveïts de les targetes d’embarcament i de la documentació relativa al covid que demana el Govern de Balears per a entrar al seu territori, el grup de persones que anàvem a embarcar-nos en la jornada pelàgica organitzada per l’entitat, ens vam trobar a les 20:15 a la terminal de Baleària del port de Barcelona. El vaixell no era allà, sinó a una altra part del port, més al sud, on vam arribar ja de nit i abans de la sortida programada a les 22:30 hores.
El vaixell
El Rosalind Franklin és un gran vaixell que havia operat al Bàltic i té diverses cobertes de càrrega de vehicles. Ens havien comunicat que no seríem al pont del vaixell, aquest cop per les restriccions covid, però que ens havien reservat un espai a estribord, tancat i només per a nosaltres, però a l’exterior. Havent sopat vam inspeccionar-lo, així com la resta del vaixell, en un viatge amenitzat per una lleugera mar de fons que convidava a anar a dormir. I ràpid: a les 4:55 ens estaven despertant perquè el vaixell arribava a les 6:00 i calia estar a punt. Un té al vaixell va facilitar un desembarcament rumb a un dels moments estrella del dia. La retrobada amb els amics de Mallorca.
Mallorca
Igual que en totes les jornades, es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a participar a la RAM (seguiment d’ocells marins dins la Red de Seguimiento de Aves Marinas) que Miguel McMinn, de Pelagicus Balears, i amics de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears anaven a fer entre les 7 i les 10:30 al far de cala Figuera. Cap allà vam anar-hi travessant zones turístiques i forestals, on encara vam escoltar abans de l’alba un enganyapastors, possiblement rumb a l’Àfrica.
La punta de cala Figuera és una propietat privada d’aspecte excepcional, amb ocells forestals com tudons, alguna mallerenga carbonera (el ferrerico a Balears), cargolet o merles, i amb ocells marins i litorals als penya-segats costaners. El far, senyalant un dels extrems de la badia de Palma, va ser bon punt d’observació de baldrigues cendroses mediterrànies, corbmarins emplomallats, gavians i una gavina corsa. També dues xivitones i un falcó pelegrí es van deixar veure (i escoltar el segon) a la zona. La garriga baixa litoral és l’hàbitat de la tallareta balear, de la que vam escoltar-ne una, però el freqüent tallarol capnegre és molt més abundant. Es van veure unes quantes merles blaves i bitxacs comuns. La presencia de joves delatava la seva nidificació a la zona i, en pas, es va registrar un còlit gris.
Acabat el recompte del RAM, que també va incloure alguna baldriga balear, vam retornar al port des d’on sortia el vaixell a les 12 h i calia embarcar poc passades les 11 del matí. Amb tot havíem visitat uns paisatges excepcionals i retrobat vells amics
Sortida del vaixell
De forma puntual va sortir el vaixell entre grups de gavians argentats al port i turistes que acabaven vacances, apurant les darreres hores al sol, cervesa en ma. Als efectes d’aprofitar al màxim les hores de navegació, vam preparar la zona d’albiraments amb taula i cadires i vam anar ràpidament a dinar el menú que oferia el vaixell i que ens va deixar un bon gust de cares a les hores que seguirien.
El cens
Des de la proa, costat d’estribord del Rosalind Franklin vam començar el cens. Inicialment pensàvem que el fet de ser a l’aire lliure podria constituir algun handicap per la temperatura o el vent. El fet va ser que les temperatures càlides de primers de setembre van fer molt agradable el transsecte sense que patíssim fred o cap sensació de vent a la cara. Al revés, la manca de vidres i ampli camp de visió van facilitar-ne les observacions, per bé que en uns altres mesos freds això no seria segurament tan factible.
Vam composar un grup d’observació cobrint tota l’àrea visible, d’uns 160 graus totals, amb binocles, gps i càmeres. El cens va començar amb força Beaufort 1 però les condicions van millorar ràpidament fins gaudir de moments de calma total, a vegades amb una lleugera brisa.
Vam veure comparativament poques baldrigues cendroses i balears, les primeres ja mudant cobertores i plomes alars. Mar endins vam registrar grupets de fumarell negre en migració al sud, un d’ells associat al que havia de ser una zona d’alimentació on una gran tonyina solitària semblava perseguir un banc de peixos.
El primer cetaci detectat amb total seguretat va ser una balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris, a mig camí de Mallorca i Barcelona, de la que es van poder observar molt bé els seus trets distintius com ara el típic color cafè amb llet curt de cafè.
Es va observar a alta mar un adult de tortuga careta del que s’apreciaven a la closca els Balanus incrustats a la seva closca.
Altres dofins observats van ser dos dofins mulars, en passar sobre els canons submarins del Garraf, i cinc grups, amb un total de 20 exemplars, de dofí ratllat. Es dona la circumstància que dos d’aquests grups duien exemplars molt joves, d’escassament 50 cm, associats a adults i que es va poder veure com un adult, en quedar la cria despistada, va retornar a donar-li un cop amb el musell i allunyar-la del vaixell, on els adults saltaven prop la proa.
Essent, com estàvem, en migració d’ocells, van aparèixer alguns ocells terrestres en el recorregut de cens. El més celebrat va ser un exemplar tipus femella d’esparver cendrós vist direcció Mallorca quan encara vèiem Sa Dragonera. Més endavant, sobre la dorsal submarina, a mig camí, ens va sobrevolar un xoriguer. Orenetes vulgars anaven passant direcció sud i, ben lluny de la costa, dos adults de cuereta groga semblava es volien aturar al vaixell. Totes les observacions van ser registrades amb el GPS amb indicació de posició, distància a l’ocell i angle d’observació. Passades les 19 hores vam abandonar la proa per començar la maniobra d’atracament.
Resum
La bona mar va facilitar sense dubte la trobada d’una tortuga careta surant a mar i també la detecció de dofins. Els ocells terrestres en pas animaven els lapses de temps entre observacions, i a modus de rifa, eren d’aparició i tipologia impossible de preveure.
Com les persones que van gaudint d’aquestes jornades, cada viatge és una mica diferent. Hem tancat un amb les espècies marines tardorals i hivernals encara poc freqüents. Els propers mesos veurem el pas de la baldriga cendrosa i potser l’arribada de gavines capnegres hivernants i algunes altres espècies. Les condicions de productivitat de la mar potser atrauen diferents espècies de cetacis.
Finalitzada la primera jornada pelàgica post-covid, ja hem format més observadors en el coneixement de la metodologia de cens i la detecció d’espècies marines, en unes condicions de seguretat total respecte la pandèmia. Seguirem l’octubre.
Fins la propera!
Properes activitats
Pelagicus continuarà les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a altres activitats que tenim en preparació. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
