II Jornada de fauna marina vertebrada pelágica tardor 2021. 15-16.10.2021: la crònica
II Jornada de fauna marina vertebrada pelágica tardor 2021. 15-16.10.2021: la crònica
Del 15 al vespre al 16 d’octubre de 2021 hem desenvolupat a bord del smartship Nápoles , el primera vaixell de la flota de Baleària impulsat a gas, la 2ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica de 2021 i intermèdia entre les tres previstes aquesta tardor. Hem participat 4 persones procedents del Baix Ebre i el Barcelonès i en aquesta ocasió la ruta prevista era la d’Eivissa, on vam tenir temps de gaudir una mica dels seus espais naturals.
Organització
L’organització d’aquestes Jornades formativo-investigadores ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions de formació i estudi aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona i Eivissa, facilitant l’accés a àrees restringides del vaixell on, també gràcies a la tripulació del Nápoles que va col·laborar en els avistaments, es van efectuar observacions.
Per què aquestes jornades?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.
La jornada, com l’anterior del setembre, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum entre Balears i Catalunya, vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg de gairebé 90 milles nàutiques de navegació, a banda d’altres observacions a l’entorn del port i l’illa.
Com en ocasions anteriors, a banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
- a) anotació de waypoints amb GPS portàtil,
- b) cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
- c) taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.
Es va ensenyar als alumnes el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida i la tortuga careta.
Els assistents han pogut copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie, especialment quan les onades superaven el metre d’alçada i les crestes dificultaven la trobada d’animals marins, fet que va condicionar una part del cens.
Trobada
Proveïts de les targetes d’embarcament i dels preceptius certificats de vacunació COVID, el grup de persones que anàvem a embarcar-nos en la jornada pelàgica organitzada per l’entitat, ens vam trobar a les 20:15 a la terminal de Baleària del port de Barcelona. El vaixell era al costat i havíem demanat un desembarcament tardà vista l’hora de sortida del sol a Eivissa.
El vaixell
El Nápoles és un vaixell amb el que havíem navegat fa anys però ara és impulsat per gas, el que el converteix en menys contaminant. A més és un smartship amb serveis com ara whatsapp gratis durant tota la navegació. Havent sopat vam inspeccionar aquest buc, que és bessó del Sicília, amb el que havíem navegat també i que té un capità, Giussepe, molt aficionat a la fauna marina. Aquests dos vaixells tenen una zona visitable molt a prop de la proa des d’on observaríem fauna l’endemà i des d’on, de nit en sortir del port, vam veure com cinc gavians argentats ens seguien una estona, a la llum del vaixell, encuriosits i potser esperant algun aliment que no arribaria, pel que al cap de l’estona van decidir de tornar a Barcelona. Després d’una estona vam acomodar-nos als nostres camarots on restaríem fins l’atracament al port d’Eivissa.
Eivissa
Igual que en totes les jornades, es va oferir la possibilitat d’acompanyar-nos a visitar una zona natural d’interès a Eivissa com són les seves salines, declarades Parc Natural. Arribant encara de nit, i amb la salutació constant d’un gos imprevist que es queixava de la nostra presència prop el seu territori, els primers ocells van ser bitxacs comuns, pitrojos i flamencs, així com un parell de perdius roges.
Desplaçats, ja amb més llum, a un altre indret de les salines que solem visitar, una taca negra que surava a l’aigua va resultar ser un grup de 132 cabussons collnegres, una xifra prou important que va agradar molt l’equip. Prop seu, ànecs blancs, 65 flamencs, una xivitona, dos falcons peregrins patrullant la zona i, al bosc, una important migració de tords (al menys 24 exemplars), pitrojos (8 individus) i altres ocells com tallarols de capnegre, un bruel o passerells.
La tornada al port, prèvia parada per degustar una ensaïmada local, va ser feta a temps d’embarcar cap a Barcelona, amb més passatge que a l’arribada. I és que fora de la temporada alta, aquestes illes són una delícia.
Sortida del vaixell
El Nàpoles va abandonar el port d’Eivissa al temps que es detectava un corbmarí emplomallat mediterrani aturat prop el vaixell i un grup de vuit gavines corses, cap d’anellada, amb ell. Fora del dic un grup nombrós de més de 100 gavines rialleres anunciava l’inici del viatge pel mar. Tot el tram que el vaixell voreja el litoral de llevant de l’illa és molt interessant per a l’observació d’ocells marins, especialment baldrigues cendroses i balears en aquesta època. No van defraudar, alguns centenars de les grans baldrigues cendroses competien amb les cosines més marrons i menudes, les balears, per bancs de peixos que apareixien a babord i estribord del nostre rumb. Hi ha haver oportunitats fotogràfiques d’aquestes espècies, i alguna gavina corsa, que se’ns creuaven davant la proa on érem gaudint de l’espectacle. A l’illa de Tagomago vam veure, de lluny, diferents falcons de la reina, que estan niant en aquesta época, aprofitant-se del pas postnupcial de passeriformes. Migració d’ocells terrestres que també copsaríem al propi vaixell.
El cens
Cotxa cua-roja, pinsà, pitroig, tord comú, cuereta blanca… espècies terrestres que van aturar-se al vaixell durant el viatge a Barcelona. Mal negoci per a ocells migratoris en direcció a l’Àfrica l’aturar-se a un vaixell que va justament en direcció contrària. Però l’alternativa pot ser la mort. Com va ser el cas de la cotxa, que, decidida a provar sort en el seu viatge, va abandonar la proa del Nápoles quan uns gavians argentats l’esperaven aturats una milla més al sud. El que va seguir va donar per finalitzada la migració de la cotxa cua-roja. No va ser un elegant falcó de la reina que la va capturar sinó un oportunista gavià que va trobar en aquell passeriforme insectívor un berenar potser (o potser no) inesperat. La natura en directe, sense dubte, que ens va fer reflexionar sobre la duresa de la migració.
Havent dinat aviat havíem estat autoritzats a censar des del pont del Nápoles, on vam saludar al capità d’origen nòrdic amb el que havíem coincidit en el passat. Els oficials van ser molt col·laboradors fins el punt que van trobar per al cens un grup de dofins ratllats, l’únic que veuríem en el trajecte.
Ens vam repartir a banda i banda del buc, separada per una mànega (amplada) de 23 metres, el que ens va permetre cobrir tota la navegació. Inicialment les condicions eren òptimes, amb el mar en calma, fet que va facilitar la trobada d’un peix lluna, d’una tortuga careta i de tres catxalots llunyans, dos adults i una cria, detectats amb el telescopi pel seu buf rodó. Amb tot no van ser gaire col·laboradors i van desaparèixer ràpid sota la superfície, just en el moment en que començava a pujar la mar de forma substancial, amb onades d’un metre d’alçada i crestes.
Amb tot, van abundar i molt en conjunt les baldrigues cendroses, amb algunes balears, i prop la costa del Llobregat, algunes mediterrànies. Es van detectar també els primers grups de gavines menudes, l’espècie més petita del món, i alguna gavina capnegra prop la costa.
Totes les observacions van ser registrades amb el GPS amb indicació de posició, distància a l’ocell i angle d’observació. Passades les 19 hores vam abandonar la proa per començar la maniobra d’atracament.
Resum
La migració de la baldriga cendrosa va ser potser l’espectacle més rellevant d’aquest cens. La bona mar inicial va facilitar la trobada d’una tortuga careta de mida petita i de tres catxalots llunyans. L’empitjorament de les condicions marítimes, malgrat no van tenir cap efecte sobre la navegació, sí van dificultar les observacions de cetacis, però no la dels ocells que van incloure les primeres gavines menudes de la temporada.
Els ocells terrestres en pas ens van fer patir i un va acabar cruspit per un gavià. Amb tot van palesar la duresa de la migració i com aquests vaixells que van amunt i avall poden ser, en alguna moment, la diferència entre la vida i la mort. Si no es creua cap depredador pel mig, és clar.
Cada viatge és una mica diferent, com una rifa en la que no saps que et tocarà. Però on si no hi jugues, si no hi participes, el que està clar és que no veuràs res. Ni tindràs dades útils per a la conservació. Aquesta segona jornada ha palesat la migració de petits ocells, el pas de la baldriga cendrosa i l’arribada de les gavines menudes. Veurem com varien les condicions de productivitat de la mar i l’abundància de cetacis si la mar acompanya. El novembre farem la tercera jornada de la tardor. A veure què ens depara.
Fins aleshores!
Properes activitats
Pelagicus continuarà les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a altres activitats que tenim en preparació. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
