Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica de tardor 2019. 3-5.10.2019: la crònica
Jornada de fauna marina vertebrada pelàgica de tardor 2019. 3-5.10.2019: la crònica
A diferència de les dues jornades anteriors, la tardor de 2019 vam planificar una jornada doble, dos dies seguits de navegació, amb l’objectiu de trobar similituds o diferències entre els transsectes marins efectuats per la banda nord del Mare Nostrum ibèric, entre Catalunya i Balears, i pel flanc sud, entre Balears i la Comunitat Valenciana. Del 3 d’octubre al vespre al 5 d’octubre de 2019 va tenir lloc ja primera jornada pelàgica de tardor 2019 en un circuit que va unir Barcelona amb Eivissa (buc Sicília), Eivissa amb València (buc Hypatia de Alejandria), València amb Palma de Mallorca (vaixell Hedy Lamarr) i Palma de Mallorca a Barcelona (Rosalind Franklin) tots de la flota de Baleària). Es va visitar Eivissa de la mà del naturalista local Jordi Serapio i gràcies a les indicacions de J.Ignacio Dies vam poder visitar també, breument, l’Albufera de València el vespre del dia 4.10. La 3ª Jornada de Fauna Marina Vertebrada pelàgica va ser més internacional i van participar-hi persones procedents de Tortosa, Amposta, Eivissa, França i Xile. En ple pas migratori d’ocells, aquesta jornada ens donaria abundants sorpreses i observacions de rareses en llocs inesperats. Aquí teniu la crònica d’aquesta intensíssima doble jornada.
Organització
L’organització d’aquesta activitat ha estat possible gràcies a la col•laboració establerta entre la Fundació Baleària i Pelagicus per a possibilitar accions formatives aprofitant els trajectes que l’empresa naviliera efectua dins l’àmbit d’actuació de l’associació. Així, la Fundació Baleària va permetre el desplaçament de l’equip de Pelagicus i els assistents al curs entre Barcelona, Eivissa, València i Palma facilitant també una sala al Sicília per a la realització d’una sessió teòrica així com accés a àrees restringides del vaixell en el cas del flamant i nou Hypatia de Alejandria des d’on es van efectuar observacions.
Per què ho fem?
Aquesta jornada s’emmarca en les activitats formatives i de divulgació que desenvolupa l’Associació Pelagicus, les quals tenen per objectiu incrementar el coneixement de les espècies d’ocells marins que hi ha a la Mediterrània i formar personal capacitat per fer-ne un seguiment des de vaixells.
La jornada, com les que es van fer el mes de març i el juny de 2019, però ara dedicada al pas de tardor i a comparar les densitats de poblacions entre el mar català-balear i valencià-balear, ambdós dins la demarcació marina levantino-balear, es va centrar en la identificació dels vertebrats marins que poblen el Mare Nostrum vistos des d’un vaixell de línia comercial (ferry) i al llarg de dos transsectes de navegació. A més es va efectuar una prospecció ornitològica, amb observació de fauna litoral i marina, a Eivissa i també un recompte d’espècies al sud de Mallorca, visita llampec a l’Albufera de València a banda.
A banda de familiaritzar-se amb com està estructurat i com funciona un vaixell de línia regular, es va aprendre i es va emprar tècniques de cens dels vertebrats marins, a tres nivells:
- anotació de waypoints amb GPS portàtil,
- cens amb bandes amb determinació de densitats lineals i
- taxes de trobada i fonaments del mètode Distance Sampling.
Es va familiaritzar els alumnes amb el mètode de recollida de dades, amb la determinació de la distància a l’horitzó en funció de l’alçada del punt d’observació i amb el reconeixement d’espècies marines vertebrades, especialment ocells i cetacis però també alguns peixos de gran mida com ara túnids. Vam poder copsar també la migració de passeriformes en directe, amb la detecció d’ocells en vol que van incloure una raresa de rang estatal, el primer cop que s’observa i identifica en vol sense aturar-se a terra o en cap vaixell.
Els assistents van poder copsar la dificultat, i el mètode, de trobar i senyalar on eren les espècies a mar, calcular la distància des del vaixell o determinar-ne l’espècie. També les diferències entre censar des de dins un pont o fer-ho a la coberta exposats al vent marí i inclemències meteorològiques. També de com l’estat de la mar en funció del vent o l’onatge, dificulta, o facilita, la detecció de les espècies i en condiciona la seva observació.
Trobada
La tardor era ja present en l’ambient de l’entorn de la terminal de Baleària el dia 3.10.2019. Ja no cantaven falciots o ballesters (encara presents en altres punts de la ciutat) i tampoc hi havia l’acumulació de personal en viatges de fi de curs o estivals. Estrangers a la cerca de climes més càlids ens acompanyaven mentre esperàvem l’embarcament al Sicília rumb a Eivissa després d’haver-nos trobat a les 19:30 a Barcelona. Presentacions, gavians argentats rumb als dormidors i embarcament a l’extrem sud del port.
Sessió de formació
Com que els dos dies sencers de cens que venien es preveien força intensos vam decidir impartir la sessió teòrica de formació just després de sopar, a un dels salons del Sicília. Història de la relació entre l’ésser humà i els vertebrats marins, entendre la discontinuïtat de la distribució dels vertebrats a mar i fonaments metodològics que l’endemà posaríem en pràctica van ser els temes tractats. A les 23:30 ens vam acomiadar perquè el vaixell atracava sobre les 6 del matí i calia estar preparats per a la intensa (i encara ho havia de ser més!) jornada de l’endemà.
Eivissa
A diferència de les dues jornades anteriors, atès l’itinerari previst, disposàvem de tot el matí, fins les 13 hores que havíem d’embarcar per observar fauna a l’illa d’Eivissa. A Jordi Serapio l’havíem conegut a la BirdFair anglesa i també havia estat present al Delta Birding Festival representant i fent apologia de la bellesa i l’interès de l’avifauna de les Pitiüses. Qui millor doncs, per fer-nos de cicerone per l’illa i mostrar-nos indrets d’interès que no havíem vist en sessions anteriors.
Després de la trobada matinera amb ell al port mateix i encara a les fosques vam anar-nos direcció al Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera que visitaríem pel seu extrem més proper a l’aeroport d’Eivissa. Uns agents de la benemèrita no s’acabaven de creure que aquells vehicles carregats de gent vinguessin d’un vaixell i anessin a veure ocells pel que vam bufar el preceptiu test d’alcoholèmia sense més ensurts. Podem certificar que el te verd no puntua en aquest cas. Fauna humana a banda, nosaltres estàvem interessats en la dels vertebrats alats. I aviat van començar a sortir en un ambient rural que s’havia conservat en part gràcies a la impossibilitat d’edificar-hi a causa de la proximitat de l’aeroport d’Eivissa. Molts passerells, ocells migrants com la cuereta groga, però també immigrants cueretes blanques que arribaven a hivernar a l’illa ens saludaven. Als camps perdius amunt i avall i també algun còlit gris migrant, vigilant les arpelles que volaven prop les salines. Lluny ja es veien els flamencs i també un grup de set ànecs cullerots, escassos a la zona segons Jordi. Als arbusts hi havia abundor de migrants i d’ocells locals, entre ells força bitxacs comuns comparat amb Catalunya. Un mastegatatxes, un tallarol de garriga juvenil o molts tallarols capnegres van precedir l’arribada a una zona arbrada on vam escoltar els primers tords de la temporada. No van ser els únics ocells de la zona . Un refilat agut i baix ens descobrí la presència del bruel i, amb ell, un breu reclam característic i sobtant… una mallerenga petita!, que va ser breument vista, però suficientment estona com per copsar totes les seves característiques diagnòstiques. Una cita com aquesta no tindria més rellevància a la costa catalana però a Eivissa era la segona cita històrica de l’espècie (!) i, encara més: la primera també havia estat fet a la mateixa zona. Amazing, com diuen els anglesos.
Des de la platja de còdols, vam poder observar el litoral, amb escasses espècies però amb uns aiguamolls propers que ens van deixar veure alguns limícoles com el corriol gros, la gamba verda o la xivitona, flamencs a banda. Abans, un àguila pescadora havia sobrevolat la zona segurament a la cerca d’alguna presa per esmorzar.
Poc després, dues tórtores ‘comunes’ juvenils de camí a l’Àfrica aturades a una edificació de la zona i un petit observatori des d’on vam veure ànecs blancs, becs d’alena i flamencs. Anàvem a fer una aturada tècnica per a esmorzar i dirigir-nos al nord de l’illa, per iniciar la segona part del matí abans d’embarcar-nos rumb a València.
El nord
La zona interior d’Eivissa és meravellosament mediterrània. Garrofers, ametllers, pins blancs es barregen amb terres rogenques i cases blanques amb penya-segats impossibles on hi ha espècies autòctones i d’interès. Un penya-segat davant una colònia de falcó de la reina Falco eleonorae no només va produir observacions d’aquest meravellós falcó sinó també de corbmarí emplomallat mediterrani i de tallareta balear, que es va acostar on érem, curiosa de veure què fèiem els observadors humans. No ens podíem entretenir però, havíem d’embarcar a les 13 hores i vam anar cap el port, escoltant de camí el trencapinyes Loxia curvirostra, que també té poblacions en aquesta illa.
Cap a València
Els dies abans s’havia detectat una raresa, un ocell americà, a l’Albufera de València. Es tractava d’una daurada petita americana Pluvialis dominica, un limícola americà potser arribat arran dels huracans atlàntics de dies anteriors. El nostre contacte a València, J.I. (Nacho) Dies, ens havia proporcionat detalls i malgrat dubtava si ens podria acompanyar ens animava a intentar l’observació de l’ocell. Entre tot el grup vam decidir de provar-ho. Però primer havíem d’arribar a València. I ho faríem a bord del nou i flamant buc de Baleària impulsat per gas ‘Hypatia de Alejandria’. Ens acompanyaria Lluís Grimalt, de l’equip de comunicació de Baleària, interessats per les tasques de formació i cens que fem en les seves rutes.
Havent dinat vam començar el cens des del pont de l’Hypatia, saludats pels capitans, vells coneguts d’altres vaixells i rutes, ara a càrrec d’aquest increïble vaixell.
Vam organitzar-nos en dos grups d’observació, un per banda, amb telescopis, binocles, gps i càmeres. El cens va començar amb mar arrissada i després va pujar una mica, ‘amb cabretes’.
Falcons de la reina ens saludaven des de l’illot d’Es Vedrà i van aparèixer les potser darreres (i úniques del viatge) baldrigues cendroses que veuríem enguany. Es van observar grups de gavians argentats tornant a Eivissa durant força estona així com alguns grups petits de dofins ratllats Stenella coeruleoalba. Un parell de xoriguers comuns migrants sobre el mar ens van fer pensar inicialment que no fossin falcons de la reina caçant a alta mar. Caçant passeriformes com alguns estornells vulgars vistos volant pel mar, i un altre, més còmode, a la coberta del vaixell, anant a hivernar al sud. No seria l’últim passeriforme que veuríem . Perquè el següent va ser l’estrella del viatge.
Un passeriforme divagant
Anàvem buscant ocells passeriformes migrants, dels que dúiem un estornell vulgar a bord fent de franc la travessa Balears – València. De sobte es va veure un ocellet petit en vol, al costat del vaixell. Molt al costat, com els ciclistes que aprofiten el rebuf del cotxe del davant. I a prop de l’aigua, fent-nos patir que no caigués al mar. No era el cas: l’ocell aprofitava el vaixell per trobar menys resistència al vol. I sempre es posava a cobert del vent dominant, facilitant-li el vol. Semblava un sit, un emberízid, però quina cua més curta per ser un repicatalons! No serà un repicatalons petit Emberiza pusilla? Una raresa estatal que nia, com a molt a prop, a Finlàndia i que és molt rar a l’Estat. Ostres, quina cita fora. Calia fotografiar-lo per confirmar el seu diagnòstic patró facial, perquè… l’estructura era bona. I vinga a fer fotos. I l’ocell que es mou amunt i avall i que no para. S’aturarà a la proa? No. Segueix volant. Prefereix aprofitar el rebuf del vaixell sembla. Per sort hi ha una foto bona. Clavat. I salt d’alegria. I bimbo per alguns dels participants a la jornada. Un repicatalons petit! El primer de la temporada a Espanya! I no només vist al mar, sinó identificat en vol! Certament una cita de primera magnitud tal i com referia al seu twitter el fundador de la revista Birdwatch, Dominic Mitchell:
Is this one of the best vagrant photos of the year? Extraordinary image and record https://t.co/KzbDN7yHI1
— Dominic Mitchell (@birdingetc) 7 d’octubre de 2019
Després de difondre la notícia gràcies al whatsapp gratuït del wifi de l’Hypatia i entre la cara de sorpresa del Lluís de Baleària i l’alegria de la resta, un mascarell adult ens anunciava que érem prop la costa de València i que calia desembarcar. Una altra raresa, la segona del dia potser?, ens esperava a l’Albufera.
València
L’inesperat retard en el desembarcament a València ens va fer perdre mitja hora de preciosa llum mentre ens arribaven les notícies via whatsapp de que la daurada petita americana encara era a Sueca, a l’Albufera, a poc menys de 20 km del port on érem. Certament si no haguéssim dut l’òptica que portem no hagués pagat la pena intentar-ho. Però l’experiència del passat curs d’ocells marins del febrer, al delta de l’Ebre, quan observàvem gavines dormint de nit al mar va fer-nos acostar fins els arrossars on eren els limícoles i entre ells, el Pluvialis dominica. Les darreres llums reflectides sobre l’arrossar eren d’una plasticitat impressionant. I sí, el vam veure a través del telescopi Swarovski de 95 mm amb el que hi veus més que a ull nu. I un altre cop alguns dels membres de la jornada van tornar a veure i anotar una espècie nova. El que en diem un ‘bimbo’.Tornant a port, ens vam acomiadar de Jordi Serapio que tornava a Eivissa amb l’Hypatia de Alejandria, mentre que la resta continuàvem la jornada, aquest cop amb l’Hedy Lamarr direcció Palma de Mallorca.
Mallorca
Després de l’intens divendres 4 d’octubre, el sopar a bord i el descans van ser merescuts. Perquè l’arribada a Palma també va ser matinera. Vam anar a veure la sortida del sol davant els illots Malgrats, a la costa sud, on els dos monitors de Pelagicus havíem estat amb els altres dos membres de l’entitat feia anys a la cerca de baldrigues. Les illes, situades prop la costa, presentaven activitat ja de bon matí, amb moviment de gavians, martinets blancs, un àguila pescadora per la zona i també corbmarins emplomallats, ja tots en plomatge nupcial ‘d’estiu’. Mentre miràvem amb el telescopi vam detectar una ‘balsa’ de baldrigues, una agrupació que fan a mar abans d’entrar a les coves on niaran aviat després d’haver passat l’estiu a l’Atlàntic. I així va ser que no una sinó dues balses de baldrigues balears eren situades a l’altra banda dels illots, com guardant lloc per a la cria. Gran notícia la tornada d’aquesta espècie en perill d’extinció als seus indrets de cria balears. I nosaltres allà per certificar-ho. Ocells locals com ara merla blava, passerells, una puput o tudons van complementar el llistat de la fauna de la zona.
Després d’esmorzar a l’interior de l’illa, afegint una espècie com el milà reial a la llista de la jornada, vam tornar per embarcar-nos per al darrer tram que ens retornaria a Barcelona. Abans però, tres papamosques grisos balears, situats prop el port, semblava que s’acomiadaven de les Balears per tal de saltar ja cap a l’Àfrica i les seves zones d’hivernada.
Darrer cens
Amb onades de fins un metre i ‘cabretes’ a estones, el cens cap a Barcelona va ser efectuat a coberta, des d’on vam patir l’efecte dels elements, particularment el vent, però des d’on vam tenir bones vistes sobre la proa del vaixell. Es van observar tres dofins comuns Delphinus delphis, dos cap d’olla gris Grampus griseus i alguns dofins ratllats, en general en una tònica comparable amb la del cens del dia anterior. Un falcó de la reina també es va acostar al vaixell a mig camí de Barcelona on semblava atacar algun passeriforme que anava direcció sud com una oreneta ‘marina’ que vam veure. Per acabar, prop el Delta del Llobregat, dues baldrigues mediterrànies Puffinus yelkouan van mostrar les seves característiques estructurals ben diferents de les balears que havíem vist a les seves illes homònimes. Era la fi de dos dies i escaig d’intenses observacions d’ocells i fauna marina que culminaven aquesta jornada amb tot el personal amb ganes de repetir i preguntant quan seria la propera.
Resum
Si la primavera és la temporada per excel·lència per a observar cetacis, la tardor té l’interès de copsar la migració dels ocells pel mar. I bé que ho vàrem fer! Fins i tot observant una raresa, de les que van ‘perdudes’ i moltes de les quals acaben al mar. No sabrem mai si el rebuf de l’Hypatia va salvar el divagant repicatalons petit de morir al mar, probablement sí. Ja presentava un forat a l’ala dreta, a les plomes terciàries, qui sap si causat per l’atac d’algun falcó de la reina, el falcó marí balear, com els que vam veure durant la jornada. Comparar transsectes té l’interès de veure si les diferències o similituds es poden deure a factors estacionals, com sembla haver estat el cas en aquesta jornada, o bé a diferències estructurals, relacionades amb el fons marí o altres.
Les persones que van assistir a la jornada no només van gaudir de moments espectaculars, com l’observació de les espècies rares citades, la detecció de les formes endèmiques balears o les cites de fauna marina singular com els dofins o baldrigues. Van aprendre a emprar un mètode de cens cridat a ser considerat com un model de seguiment i d’avaluació de la fauna vertebrada marina al Mare Nostrum. I van copsar la gran diversitat que atresorem en les nostres aigües i territoris, que paga la pena conservar. Des de Pelagicus continuarem treballant per divulgar-la i conservar-la.
Fins la propera!
Properes activitats
Pelagicus continuarà les seves activitats amb accions combinant més educació i investigació sobre fauna marina pelàgica. Resteu atentes i atents a les nostres xarxes socials i al bloc per a altres activitats que tenim en preparació. Moltes gràcies pel vostre interès i atenció.
