Les Puffinus de Menorca no són mauretanicus. Però tampoc del tot yelkouan
Les Puffinus de Menorca no són mauretanicus. Però tampoc del tot yelkouan
Patterns of at-sea behaviour at a hybrid zone between two threatened seabirds
Austin et al 2019 Scientific Reports 9:14720, https://doi.org/10.1038/s41598-019-51188-8
Dos membres de Pelagicus, Miguel McMinn i Ana Rodríguez són a l’equip de 13 investigadors que acaben de publicar aquest article a la prestigiosa revista Scientific Reports de Nature.com.
El treball tracta de les àrees de distribució de les baldrigues balear Puffinus mauretanicus i mediterrània P.yelkouan amb especial atenció a les poblacions de Menorca de fenotip yelkouan però que genèticament també o ‘encara’ tenen característiques de mauretanicus. Aquestes baldrigues de Menorca com es comporten? Com les balears de Mallorca o com les mediterrànies de França? Emprant geolocalitzadors i anàlisi d’isòtops estables es van comparar els moviments al mar d’aquestes espècies mostrant que les poblacions de Menorca mostraven característiques diferents, incloent-hi estratègies migratòries, moviments durant l’època de cria i fenologia. En conclusió, no es comporten com les baldrigues balears.
D’acord amb observacions produïdes al mar en els darrers anys, s’ha detectat ocells de Menorca, de fenotip yelkouan, que surten a l’Atlàntic, al menys fins la costa Portuguesa a la latitud de ciutat de Sagres (figura 1). Es van trobar fortes diferències entre la distribució no reproductora de les baldrigues estudiades a Mallorca, que sortia predominantment a l’Atlàntic (84%), Menorca (que sobretot es quedaven a la Mediterrània occidental) i les Mediterrànies yelkouan que es movien pel Mediterrani Occidental però fins el Mar Negre i sense sortir a l’Atlàntic en cap cas (figura 2). Durant la temporada de cria (Octubre a Juny) la distribució principal de la baldriga balear de Mallorca va quedar clarament a l’oest de la baldriga de Menorca i de la de les mediterrànies franceses, aquestes i les de Menorca amb distribucions força similars.
Desgraciadament el baix nombre de dispositius GLS en baldrigues de Menorca té una explicació: es van marcar més però els exemplars van ser depredats a la zona d’estudi. ‘Ha d’haver-hi algun GLS a l’estómac d’algun gat menorquí’, comenta Miguel McMinn.
Les dades mostren que les poblacions de Menorca ‘presumiblement híbrides’ mostren un comportament diferent de les mauretanicus de Mallorca, i més proper a yelkouan amb la que es solapa durant part de l’any, dificultant a priori la presumible hibridació amb mauretanicus. Els ocells de Menorca tenen ADN de yelkouan o mauretanicus però la morfologia és de yelkouan sempre.
Qualsevol baldriga de fenotip ‘yelkouan’ vista a l’Atlàntic seria de Menorca ja que les analitzades de França i Malta no surten a l’Atlàntic en cap cas, en haver-hi de facto un gradient d’estratègies migratòries en les poblacions de Puffinus de tota la Mediterrània.
Les poblacions de Menorca són importants per a l’estudi dels mecanismes evolutius amb un potencial de produir més coneixement sobre els processos d’especiació i de barreja de poblacions a la Mediterrània
